Una de les principals conclusions de l’estudi és que la indústria de la música a Catalunya està formada per 379 empreses que generen més de 4.000 llocs de treball. Així, el document posa de manifest la importància estratègica d’aquest sector per a l’economia, la innovació i la tecnologia a Catalunya.
Segons el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos i Maduell, “més enllà de la importància de la música per a la nostra cultura, volem posar de manifest que és una indústria per si mateixa i que genera activitat econòmica de molt valor afegit al nostre país, ens posiciona arreu del món i està fortament vinculada amb l’ecosistema tecnològic de Catalunya”. Castellanos ha subratllat que “l’ecosistema musical a Catalunya és molt ric” i que “disposem dels actius per atraure noves inversions i projectes de negoci a Catalunya, especialment aquells que vulguin establir el seu centre d’R+D al nostre país”. El secretari d’Empresa i Competitivitat ha destacat els actius del país en aquesta indústria com “el talent, l’ecosistema de coneixement i recerca i el posicionament de la música en viu” i sobretot “el fort component tecnològic del país: el fet que Catalunya sigui el 1r hub de startups del sud d’Europa i que hi hagi 50 empreses catalanes considerades music tech és una fortalesa que jugarem a favor de la transferència tecnològica en l’àmbit de la música i la captació d’inversió estrangera en aquest camp”.
Per la seva banda, el director de la Barcelona Music Lab, Miquel Curanta i Girona, ha assegurat que "Catalunya compta amb actius i factors diferencials que configuren un ecosistema únic a Europa, més enllà del fet de comptar amb grups de música i artistes reconeguts internacionalment”. “Aquest informe eixampla el perímetre i entra en sectors que fins ara no s’estaven valorant, oferint-nos el volum real que genera la indústria de la música", ha explicat.
El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Edgar Garcia Casellas, ha apuntat “des del departament de Cultura i del Govern seguirem acompanyant el sector musical en el procés de transformació tecnològica que està vivint. L’ICEC ja fa anys que ve desplegant diferents línies de suport a projectes innovadors del sector musical i amb la creació de la Direcció General d’Innovació i Cultura Digital del Departament de Cultura encara s’ha intensificat més la mirada sobre tot els processos d’innovació”.
Radiografia de l’ecosistema
Les empreses catalanes del sector es dediquen principalment a la música en viu, amb el 51% del nombre d’empreses i el 82% de la facturació total. En aquest segment hi ha empreses que ofereixen serveis o solucions per a la realització de concerts o festivals, com per exemple serveis d’il·luminació, equipaments de so o serveis de muntatge d’escenaris, les promotores de concerts i festivals, les sales de concerts i espais musicals i la producció d’esdeveniments.
A continuació, l’informe identifica les empreses especialitzades en la música gravada, amb el 27% del nombre de companyies i el 10% de la facturació: discogràfiques i editores musicals; la seva indústria auxiliar (per exemple empreses que desenvolupen solucions digitals per a distribuir continguts musicals, per monitoritzar la generació de drets o per promocionar artistes); companyies que distribueixen, agreguen o seleccionen continguts musicals; i sales de gravació musical.
Finalment, les empreses d’àmbit corporatiu representen el 9% del total. Es tracta d’empreses que creen o distribueixen continguts musicals específics per a altres companyies, per exemple per anuncis, per esdeveniments corporatius o el fil musical de punts de venda.
Els actius de Catalunya en l’àmbit de la indústria musical
A banda de comptar amb artistes catalans reconeguts a escala internacional, l’informe apunta la importància estratègica que té la tecnologia en aquest sector. Així, destaca el fet que actualment hi ha més de 50 empreses catalanes music tech, és a dir, empreses que desenvolupen tecnologia pròpia per a la música (com BMAT, especialitzada en el desenvolupament d’IA per al monitoratge de la música -amb més de 200 treballadors-, o Sonosuite, que ha creat un software per a la distribució de continguts digitals). En aquest sentit, el fet que Barcelona sigui el primer hub de startups del sud d’Europa i un dels pols tecnològics del continent és un dels actius del país que pot facilitar el creixement potencial de la indústria musical catalana els propers anys així com situar-la en una posició de referència a nivell internacional.
A més, l’estudi subratlla que una de les característiques de les indústries musicals a Catalunya és que aquest posicionament conviu amb el fet que la capital catalana s’ha consolidat els darrers anys com una de les ubicacions de primer nivell per als festivals de música en viu, amb esdeveniments com el Cruïlla, el Sònar o el Primavera Sound. Segons l’informe, més de la meitat de les empreses catalanes es dedica a la música en viu, un fet clau perquè pot actuar com un pont per traslladar la tecnologia sorgida en l’àmbit del coneixement al mercat.
De fet, l'ecosistema de coneixement i recerca és l'actiu diferencial del sector a escala internacional i s’ha consolidat com la principal font de generació de startups a Catalunya d’aquest sector. Destaca sobretot el Music Technology Group (MTG) de la Universitat Pompeu Fabra, considerat el segon més important a Europa en dimensió i impacte de recerca, amb un focus tecnològic en l’aplicació de la intel·ligència artificial a diverses àrees de la música. Són rellevants també centres com Eurecat, el Centre de Visió per Computació (CVC), el Research Group on Media Technologies de la Salle, la UPC o el BSC-CNS, entre d’altres.
En l’àmbit de la formació, l’estudi apunta que Catalunya disposa d’una àmplia oferta d’estudis vinculats a la música amb centres de formació de referència com el Conservatori del Liceu, el Taller de Músics, l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) o la International Music Business (IMB) School. Actualment hi ha gairebé 500 estudiants matriculats en màsters i graus d’aquest sector, mentre que gairebé 3.000 persones estan matriculades en graus i cicles formatius.
Tendències de negoci i tecnològiques
L’informe destaca que una de les tendències del sector a Catalunya i a escala internacional és l’aplicació de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la música i que, de fet, el 90% de la R+D i innovació a la indústria o bé passa per la IA o per altres tecnologies que la necessiten. En aquest sentit, subratlla la importància que a Catalunya hi hagi equips de recerca de grans empreses tecnològiques que desenvolupen tecnologia en aquest sector, com Dolby, Amazon, Apple o Microsoft. De fet, aquestes multinacionals big tech estan entrant en la generació i distribució de contingut (Apple Music, Amazon Music, Tencent Music i YouTube Music concentren, darrere Spotify, gairebé el 50% del total de subscriptors de streaming de música al món), i destaquen ja les aplicacions d’IA de Meta i Google posades en marxa l’any passat, que mitjançant aquesta tecnologia poden transformar el text en música.
Així, l’informe també apunta que cada cop les grans empreses del sector estan assumint noves àrees de negoci, des dels segells que cada cop entren més en l’àmbit de la música en viu o les plataformes en streaming que incorporen segments de negoci vinculats a les àrees del managment o de la producció musical. És el cas de Tencent Music, la plataforma digital líder a la Xina en l’àmbit de la música, que treballa des de l’streaming a la producció de continguts, la promoció i l’edició musical.
També està creixent el rol del sector financer en aquesta indústria a través de l’adquisició de catàlegs i música en viu, ja que els actius musicals estan guanyant cada vegada més interès per al sector financer. En poc més de tres anys, a escala internacional, la compra de catàlegs musicals per part de fons d’inversió ha superat els 6.500 milions de dòlars.
Segons el document elaborat per ACCIÓ, una de les tendències globals de la indústria de la música és la desaparició de fases i agents intermediaris en la cadena de valor a causa del creixement de la distribució digital. S’observa que els artistes obtenen més ingressos amb la música en viu que en la música gravada -on n’obtenen més els segells discogràfics- i que es tendeix a la desaparició de figures intermediàries (managers, distribuïdors, segells, entitats de gestió de drets...), en un escenari de futur on els artistes cada cop comptaran més amb plataformes pròpies per a la producció i distribució de la música.
Oportunitats de negoci
A partir dels actius de Catalunya i les potencialitats de la indústria musical local, l’estudi identifica noves oportunitats de negoci per a les empreses catalanes. En el cas de la música gravada, per exemple, apunta oportunitats com el desenvolupament d’aquestes plataformes digitals que facilitin el vincle entre els grups musicals i els seus seguidors, solucions tecnològiques per facilitar els processos de creació i producció musicals als artistes, per monitorar l’ús i reproducció de les cançons en qualsevol mitjà o per captar nous interessos musicals dels consumidors.
Pel que fa a la música en viu, identifica oportunitats com el desenvolupament de solucions tecnològiques que monitorin els interessos del públic i puguin crear esdeveniments personalitzats en funció dels seus perfils i els mercats locals o eines immersives que ofereixin experiències diferencials als assistents als concerts. L’informe també considera que les empreses catalanes poden treballar per crear productes reciclables o reutilitzables als festivals, noves plataformes tecnològiques que facilitin el seguiment online de concerts i que puguin representar una via d’ingressos addicionals per als promotors, sistemes tecnològics que optimitzin cues així com solucions d’il·luminació i audiovisuals per a produccions musicals en viu.
Tu opinión enriquece este artículo: