El Govern tanca les primeres tres operacions de la nova línia de coinversió en startups 'deeptech' per valor de 400.000 euros (Avui en Catala)

Tres startups catalanes han accedit conjuntament a 400.000 euros de la primera convocatòria de la nova Línia Startup Capital de coinversió en startups deeptech d’ACCIÓ -l’agència per la competitivitat de l’empresa del departament d’Empresa i Treball. Es tracta de les primeres operacions aprovades d’aquest nou instrument d’ajut i acompanyament posat en marxa aquest 2023 destinat específicament a aquestes startups altament tecnològiques.

Les tres empreses emergents catalanes són The Blue Box, Vitala i Ysotope, totes elles dedicades a l’àmbit de la salut i les ciències de la vida. Representants de les empreses emergents han mantingut una reunió de treball aquest dimarts amb el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’ACCIÓ, Albert Castellanos, a la seu de l’agència.

Després de la reunió, Castellanos ha assegurat que amb aquest instrument “volem fer un pas més per potenciar el sector de les startup deeptech a Catalunya de la mà de l'experiència de fons de capital risc i business angels: per cada euro privat d’inversió que capta l’empresa, ACCIÓ hi destina 1 euro més”. El secretari ha subratllat que “amb aquesta línia volem garantir la supervivència de les startups deeptech un cop passades les fases inicials i quan ja està prou madura per accedir a fons de capital privat, mobilitzar més inversions d’aquests fons i aportar més expertesa i coneixement a les empreses deeptech, que habitualment estan fundades per professionals provinents del món de la ciència i la tecnologia”.

Aquestes són les primeres startups que han accedit al nou instrument:

Vitala – La startup compta amb una tecnologia patentada que li permet veure en una pel·lícula d'alta definició, el moviment d'un fàrmac dins de les rutes metabòliques de les cèl·lules. Aquesta tecnologia aplicada en la fase preclínica permet incrementar la certesa del funcionament d'un fàrmac, escurçant temps de desenvolupament, estalviant diners, i reduint l’ús d’animals per a estudis preclínics. Vitala ha llançat els seus serveis enguany i ja compta amb clients a Europa i a l’Estat. Spinoff de l’IBEC, tenen un laboratori al Parc Científic de Barcelona. La startup ha aconseguit tancar 99.575 euros d’ajut en aquesta convocatòria.

The Blue Box: Aquesta startup ha desenvolupat un dispositiu que detecta el càncer de mama de manera no invasiva i indolora a partir d’una mostra d’orina. Aquesta tecnologia, basada en recerca desenvolupada a la Universitat de Barcelona i la Universitat de California Irvine, i dirigida a dones d’entre 20 i 49 anys, actualment no incloses en el programa de cribratge de càncer de mama per mamografia, ha demostrat una sensibilitat del 83% i una especificitat del 75%. En total, des de la seva creació el 2021, The Blue Box ha aconseguit atreure 1,5M€ en finançament, un capital que invertirà en industrialitzar la tecnologia i fer estudis clínics durant l’estiu de 2024, per sortir al mercat el 2025. La startup ha aconseguit tancar 150.000 euros d’ajut en aquesta convocatòria.

Ysotope– Spinoff del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), la startup se centra en millorar l'eficàcia d'immunoteràpies en pacients de càncer mitjançant l’ús d’imatges mèdiques generades amb agents de contrast anomenats “radiotraçadors”. D’aquesta manera, aconsegueixen analitzar el 100% del teixit tumoral, oferint imatges de les zones del càncer que seran sensibles a la immunoteràpia per facilitar que les teràpies personalitzades siguin més eficaces. En les primeres fases des què es constitueixen com a empresa el 2022, s’estan centrant en les teràpies per al neuroblastoma, un càncer poc comú i molt agressiu que afecta uns 1.000 nens a Europa. La startup ha aconseguit tancar 150.000 d’ajut en aquesta convocatòria.

La línia de coinversió ‘deeptech’

La línia de coinversió deeptech d’ACCIÓ es dirigeix a aquelles empreses emergents amb una base tecnològica i científica sòlida, que sorgeixen generalment de l’àmbit universitari i de recerca. Requereixen talent de l’àmbit STEM i responen a reptes globals. Per la seva naturalesa, les deeptech acostumen a treballar en projectes d’elevat risc tecnològic i de mercat, fet que implica unes necessitats financeres en etapes inicials més complexes que les d’altres empreses convencionals.

En aquest sentit, la línia ofereix una combinació d’un ajut no reemborsable i d’un altre en forma de préstec a deu anys per finançar el creixement d’aquestes empreses emergents. La línia ofereix imports màxims de fins a 250.000 euros per empresa que se sumen a la inversió privada que hagin rebut provinent de fons de capital risc i business angels. Aquests agents especialitzats oferiran també els seus coneixements tècnics i experiència a les startups per acompanyar-les en el desenvolupament dels seus projectes. La línia disposa d’un pressupost total de 2,5 milions d’euros, que s’anirà desplegant en més operacions.

Aquest nou instrument se suma a altres mecanismes de suport financer que ja estan consolidats. És el cas del programa Startup Capital d’ACCIÓ que, des de la seva primera convocatòria, l’any 2017, ha donat suport a 152 empreses emergents deeptech catalanes, a les quals ha destinat 12,4 milions d’euros. Precisament, el darrer any l’Startup Capital d’ACCIÓ va augmentar la seva dotació passant d’ajuts de 75.000 a 100.000 euros per empresa, coincidint amb un canvi d’enfocament del programa per centrar-se específicament en l’impuls d’empreses deeptech.

Les ‘deeptech’ a Catalunya

Segons el primer estudi d’ACCIÓ que radiografia aquest àmbit 'Anàlisi de l’ecosistema de startups ‘deeptech’ a Catalunya', a Catalunya hi ha actualment 291 startups deeptech, el 15,3% del total de l’ecosistema de startups català. Aquestes empreses generen més de 1.700 llocs de treball altament qualificats i facturen 124 milions d’euros de manera agregada. Per sectors, el 40% de les deeptech es dedica a la biotecnologia; el 23%, a la intel·ligència artificial; l’11%, als materials de frontera (és a dir, aquells materials dissenyats o sintetitzats que ofereixen millores en la funcionalitat o noves propietats davant d’altres matèries convencionals); el 8,6%, a la robòtica, i el 5,9%, a la fotònica.

Irse a vivir de alquiler hoy supone destinar más del 35% de los ingresos familiares (y Baleares, madrileños y catalanes registran la mayor tasa de esfuerzo para cumplir con el alquiler)

En España, alrededor del 18% de las familias actualmente vive de alquiler. Sin embargo, quienes decidan optar por esta modalidad habitacional hoy se enfrentan a un panorama complicado: en las condiciones actuales del mercado inmobiliario, el alquiler representa más del 35% de los ingresos netos familiares, según un análisis de la consultora AIS, parte del grupo PFSTECH y especialista en big data y analytics. 

Las empresas catalanas han recibido más de 1.500 millones de euros de los fondos Next Generation desde 2021

El consejero de Empresa y Trabajo, Miquel Sàmper, ha anunciado hoy que "las empresas catalanas han captado 1.540millones de euros desde 2021 en el conjunto de convocatorias competitivas de alcance estatal de los fondos Next Generation" , destacando ámbitos sectoriales como la movilidad sostenible (30%) o los proyectos de I+D (29%). Sàmper ha hecho público el balance de captación de los tres años de estos fondos europeos, durante la inauguración del tercer Congreso de la Asociación TECNIO en Terrassa.

IMPT y Gimmonix forman una alianza estratégica para transformar la industria de los viajes hacia la sostenibilidad

IMPT, la plataforma pionera en viajes sostenibles, anuncia una nueva alianza estratégica con Gimmonix, empresa tecnológica que ofrece soluciones innovadoras a las compañías de viajes para optimizar sus operaciones. Este acuerdo marca un hito significativo en la misión de IMPT de convertirse en el líder global en viajes conscientes con el carbono, ofreciendo una alternativa innovadora en un mercado dominado por grandes jugadores como Booking Holdings y Expedia Group.

De los jamones a los productos personalizados: la evolución del regalo navideño corporativo

Dar un obsequio corporativo se ha convertido en una de las prácticas más comunes entre las empresas españolas, especialmente durante épocas festivas como la Navidad, como una manera de reconocer y agradecer el esfuerzo y la dedicación del equipo, la confianza de los clientes o el servicio de los proveedores más habituales. Sin embargo, los regalos de empresa han cambiado con el tiempo, y donde antes el jamón era la estrella; ahora la personalización de los regalos y la tecnología ganan cada vez más terreno. Con la época navideña a la vuelta de la esquina, MediaMarkt Business, división de MediaMarkt especializada en soluciones para empresas, resalta la importancia de la antelación y personalización en los regalos corporativos, como estrategia de fidelización y reconocimiento de marca.

IMPT y Desigual marcan un hito en la moda sostenible con una innovadora alianza en e-commerce ecológico

La nueva era del e-commerce consciente ha llegado para quedarse. Desigual, una de las marcas de moda más icónicas y creativas del panorama internacional, ha dado un paso decisivo hacia la sostenibilidad al incorporarse a IMPT, la plataforma líder en soluciones para compensar la huella de carbono. Esta colaboración representa un avance significativo en la creación de un comercio electrónico más responsable, donde los consumidores pueden seguir disfrutando de la moda única de Desigual mientras contribuyen activamente a la protección del medio ambiente.

La inteligencia artificial avanza a pasos agigantados: 1 de cada 3 empleados en Cataluña ya la utiliza diariamente

Este mes se cumplen exactamente dos años desde el lanzamiento de ChatGPT (30 de noviembre de 2022), un modelo de lenguaje avanzado que marcó el inicio de la democratización en el uso de la inteligencia artificial por parte de la ciudadanía, pero también de las empresas, que han visto en ella la oportunidad perfecta de generar disrupción en toda su cadena de valor. Desde entonces, la IA no solo ha demostrado su capacidad para revolucionar diversos sectores, sino que también ha ganado protagonismo como una herramienta clave en el ámbito laboral y, en concreto, en dos vertientes claras: en el empleo en sí y en el desempeño diario de los trabajadores (es decir, en las formas de trabajar).