Catalunya escala al rànquing d'innovació europeu i assoleix per primera vegada la categoria d''strong innovator'

Catalunya escala al rànquing d’innovació europeu i assoleix per primera vegada la categoria d’strong innovator, segons l’European Innovation Scoreboard 2023 elaborat per la Comissió Europea. D’aquesta manera, l’índex d’innovació global a Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea i deixa d’ocupar la posició de moderate innovator.

Aquest informe situa l’índex global de Catalunya en l’àmbit de la innovació en els 105,9 punts, per sobre dels 98,9 punts de la darrera edició de l’European Innovation Scoreboard el 2021. És a dir, l’indicador global de Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea (100 punts).

Segons el document, la Comissió Europea destaca especialment el nivell de vendes de productes innovadors per part de les pimes catalanes respecte la seva facturació total, l’ocupació en serveis TIC i la formació contínua al llarg del temps laboral. Catalunya també se situa per sobre de la mitjana de la UE en àmbits com la sol·licitud de marques, les publicacions científiques, la població amb educació terciària, les persones amb habilitats digitals i l’ocupació en activitats intensives en coneixement.

Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, “l’European Innovation Scoreboard 2023 certifica un canvi de tendència a Catalunya en l’àmbit de la innovació”. Torrent destaca que “per primera vegada assolim la categoria d’strong innovators” i que “comencem a veure els resultats de les polítiques que estem desenvolupant, com el Pacte Nacional per la Indústria: polítiques de futur, compartides amb la indústria i basades en la col·laboració público-privada”.Tot i això, el conseller subratlla que “el nostre objectiu és assolir la categoria d’innovation leader en el futur, que és la que ens pertoca tenint en compte les capacitats innovadores de les empreses, universitats, centres tecnològics i de recerca catalans”.

En aquest sentit, el conseller avança que aquest 2023 la Generalitat, a través d’ACCIÓ -l’agència per a la competitivitat de l’empresa del Departament d’Empresa i Treball- “augmentarem un 35% el pressupost destinat a projectes d’innovació i R+D d’empreses catalanes, superant els 56 milions d’euros”.A més, enguany es posen en marxa noves línies d’ajut per impulsar nous projectes d’innovació tecnològica, el creixement de startups ‘deeptech’ i l’accés als fons europeus de l’Horizon Europe.

Per la seva banda, el conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal i Farreras, defensa el valor estratègic que “el sistema català de coneixement segueixi millorant els indicadors de transferència i innovació per tal d’afermar la posició de Catalunya com a hub científic del sud d’Europa”. En aquesta línia, el conseller Nadal subratlla “l’aposta indiscutible del Govern per la recerca, així com la priorització de la innovació”, recollida en la Llei de la ciència de Catalunya amb una estratègia pròpia d’innovació i transferència de coneixement que es desplegarà en els pròxims mesos i que ha de permetre “complementar la recerca bàsica amb la innovació en el teixit productiu, així com al creació d’empreses vinculades al sistema de recerca”.

El conseller Nadal destaca les polítiques “per consolidar a Catalunya un arc científic sòlid de centres, grans infraestructures i equipaments de recerca que redobli les capacitats del sistema català de coneixement per seguir contribuint al pes específic propi al progrés de la recerca”.

L’European Innovation Scoreboard, creat per la Comissió Europea el 2001, recull a nivell regional 21 indicadors vinculats a quatre àmbits: les condicions de l’entorn (els recursos humans, el nivell de digitalització o les publicacions científiques), les inversions (el suport financer, la despesa en R+D o l’ús de les TIC), les activitats d’innovació (pimes amb productes o processos innovadors, col·laboració entre empreses o nombre de patents) o l’impacte (nombre de treballadors en activitats intensives de coneixement i empreses innovadores o exportacions d’alt contingut tecnològic).

A partir d’aquests indicadors, la Comissió Europea situa les regions europees en quatre categories: innovation leaders, strong innovators, moderate innovators i emerging innovators.Es considera una regió innovation leader quan la seva puntuació supera el 125% de la mitjana de la UE (=100%). Es considera una regió strong innovator si es troba entre el 100% i el 125% respecte la mitjana de la UE (=100%); moderate innovator entre el 70% i el 100% i emerging innovator per sota del 70% de mitjana de la UE.

Irse a vivir de alquiler hoy supone destinar más del 35% de los ingresos familiares (y Baleares, madrileños y catalanes registran la mayor tasa de esfuerzo para cumplir con el alquiler)

En España, alrededor del 18% de las familias actualmente vive de alquiler. Sin embargo, quienes decidan optar por esta modalidad habitacional hoy se enfrentan a un panorama complicado: en las condiciones actuales del mercado inmobiliario, el alquiler representa más del 35% de los ingresos netos familiares, según un análisis de la consultora AIS, parte del grupo PFSTECH y especialista en big data y analytics. 

Las empresas catalanas han recibido más de 1.500 millones de euros de los fondos Next Generation desde 2021

El consejero de Empresa y Trabajo, Miquel Sàmper, ha anunciado hoy que "las empresas catalanas han captado 1.540millones de euros desde 2021 en el conjunto de convocatorias competitivas de alcance estatal de los fondos Next Generation" , destacando ámbitos sectoriales como la movilidad sostenible (30%) o los proyectos de I+D (29%). Sàmper ha hecho público el balance de captación de los tres años de estos fondos europeos, durante la inauguración del tercer Congreso de la Asociación TECNIO en Terrassa.

IMPT y Gimmonix forman una alianza estratégica para transformar la industria de los viajes hacia la sostenibilidad

IMPT, la plataforma pionera en viajes sostenibles, anuncia una nueva alianza estratégica con Gimmonix, empresa tecnológica que ofrece soluciones innovadoras a las compañías de viajes para optimizar sus operaciones. Este acuerdo marca un hito significativo en la misión de IMPT de convertirse en el líder global en viajes conscientes con el carbono, ofreciendo una alternativa innovadora en un mercado dominado por grandes jugadores como Booking Holdings y Expedia Group.

De los jamones a los productos personalizados: la evolución del regalo navideño corporativo

Dar un obsequio corporativo se ha convertido en una de las prácticas más comunes entre las empresas españolas, especialmente durante épocas festivas como la Navidad, como una manera de reconocer y agradecer el esfuerzo y la dedicación del equipo, la confianza de los clientes o el servicio de los proveedores más habituales. Sin embargo, los regalos de empresa han cambiado con el tiempo, y donde antes el jamón era la estrella; ahora la personalización de los regalos y la tecnología ganan cada vez más terreno. Con la época navideña a la vuelta de la esquina, MediaMarkt Business, división de MediaMarkt especializada en soluciones para empresas, resalta la importancia de la antelación y personalización en los regalos corporativos, como estrategia de fidelización y reconocimiento de marca.

IMPT y Desigual marcan un hito en la moda sostenible con una innovadora alianza en e-commerce ecológico

La nueva era del e-commerce consciente ha llegado para quedarse. Desigual, una de las marcas de moda más icónicas y creativas del panorama internacional, ha dado un paso decisivo hacia la sostenibilidad al incorporarse a IMPT, la plataforma líder en soluciones para compensar la huella de carbono. Esta colaboración representa un avance significativo en la creación de un comercio electrónico más responsable, donde los consumidores pueden seguir disfrutando de la moda única de Desigual mientras contribuyen activamente a la protección del medio ambiente.

La inteligencia artificial avanza a pasos agigantados: 1 de cada 3 empleados en Cataluña ya la utiliza diariamente

Este mes se cumplen exactamente dos años desde el lanzamiento de ChatGPT (30 de noviembre de 2022), un modelo de lenguaje avanzado que marcó el inicio de la democratización en el uso de la inteligencia artificial por parte de la ciudadanía, pero también de las empresas, que han visto en ella la oportunidad perfecta de generar disrupción en toda su cadena de valor. Desde entonces, la IA no solo ha demostrado su capacidad para revolucionar diversos sectores, sino que también ha ganado protagonismo como una herramienta clave en el ámbito laboral y, en concreto, en dos vertientes claras: en el empleo en sí y en el desempeño diario de los trabajadores (es decir, en las formas de trabajar).