El Govern imposa 6,07 millones de euros en sancions a 79 grans tenidors per no oferir lloguer social

El Govern, per mitjà de l’Agència Catalana del Consum del Departament d’Empresa i Treball, ha imposat 246 sancions a 79 grans tenidors, per un import global de 6.065.002 euros, per no oferir lloguer social a persones i famílies en risc d’exclusió residencial. Aquestes són dades que ha anunciat avui el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, en la roda de premsa de presentació del Balanç del primer any del Programa de reforç per vetllar especialment pel compliment de les obligacions previstes en la Llei 1/2022 del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l’habitatge.

El conseller Torrent ha ressaltat que “aquestes dades són el resultat de la implantació el gener de 2023 d’aquest Programa de reforç que va possibilitar la incorporació de 19 professionals en els serveis de l’Agència Catalana del Consum”. “Una actuació que ha permès incrementar de manera exponencial l’activitat de l’Agència en aquest àmbit, multiplicant gairebé per 8 les actuacions de control respecte al total que s’havia fet amb anterioritat a la seva implantació, fent aflorar incompliments i actituds persistents que cal erradicar”, ha destacat Torrent.

En concret, des de la posada en marxa del Programa de reforç, l’Agència ha realitzat 1.609 actuacions inspectores, xifra que significa un augment del 779% respecte al total d’inspeccions realitzades des de 2020 (183), després l’aixecament de la suspensió cautelar de l’article 5 de la Llei 24/2015 de mesures per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge. Amb relació als expedients sancionadors, Consum n’ha obert 1.087, un 600 % més que en el període de 2020 a 2022 (155), i n’ha resolt amb sanció 168, un 115 % més respecte als resolts abans de l’aplicació del Programa de reforç (78).

Davant d’aquests resultats, Torrent ha valorat “molt positivament aquest primer any del Programa, aquesta mesura presa de fer un esforç específic per lluitar contra les situacions d’abús que vulneren el dret a l'habitatge”. “Som un Govern compromès amb l’exercici dels drets socials i per això vam decidir posar en marxa de manera prioritària aquest Programa”, ha destacat el conseller.

En dades globals, l’Agència ha obert fins al moment un total de 1.242 expedients a empreses immobiliàries que són grans tenidores d’habitatge, per incomplir l’obligació legal d’oferir un reallotjament en règim de lloguer social. En el procediment d’inspecció, Consum ha detectat infraccions per no acreditar documentalment l’oferta de lloguer social a persones o famílies en situació de vulnerabilitat, abans d’iniciar el procediment de desnonament. Així mateix, l’Agencia ha detectat que 2 grans tenidors acumulen gairebé el 52% del total d’expedients incoats per possibles infraccions en la normativa.

Dels expedients sancionadors oberts, 246 ja s’han resolt amb sanció per realitzar pràctiques que exclouen o limiten els drets de les persones consumidores, infracció greu d’acord amb la Llei del Codi de consum de Catalunya, amb multes de fins a 30.000 euros per expedient. En global l’Agència ha sancionat 79 grans tenidors, dels quals 27 acumulen més d’un expedient sancionador, i 2 d’aquestes empreses acumulen el 44% del total d’expedients resolts amb sanció.

Mesures dissuasives addicionals a les sancions econòmiques

En el marc de la presentació de balanç, el director de l’Agència Albert Melià, ha explicat que des del maig de 2023, “tenint en compte que algunes empreses acumulen un nombre considerable d’expedients, l’Agència incorpora en tots els expedients sancionadors per incompliments relacionats amb l’obligació d’oferir lloguer social, una sanció accessòria de publicitat”, que permet fer difusió de la multa quan aquesta esdevé ferma –és a dir, un cop s'han resolt tots els possibles recursos presentats per l'empresa en via administrativa–. En aquest sentit, el director ha ressaltat ja s’han fet públiques per mitjà del Diari Oficial de la Generalitat un total d’11 sancions fermes, als grans tenidors següents: BTL Spain Residential Acquisitions SL, Wind Luxemburg SARL, Cabot Assets Spain SLU, Claysburg SL, Cimentados3 SAU, Altamira Santander Real Estate SA, Matella SA, Iluro Pis Promotora Inmobiliaria SL, Unión de Crédito para la Financiación Mobiliaria e Inmobiliaria Credifimo Establecimiento Financiero de Crédito SA, Aiqon Capital España SL i Coral Homes SL.

Així mateix, el director de Consum ha anunciat que tenint en compte l’especificitat del Programa dirigit a protegir el dret d’accés a l’habitatge de persones i famílies en situació de vulnerabilitat, “i per tal de reforçar aquesta mesura dissuasiva per mitjà de la publicitat, avui donem a conèixer el nom dels grans tenidors que acumulen més expedients oberts per presumptes incompliments de l’obligació d’oferir lloguer social”, que són: Divarian Propiedad, amb 423 expedients, i Promontoria Coliseum Real Estate, amb 221. La resta són el Banco Bilbao Vizcaya Argentaria, amb 87, Coral Homes, amb 74, i Gramina Homes, SL, amb 44.

En aquests sentit el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, ha remarcat que “esperem que amb aquestes mesures addicionals a les sancions econòmiques, assolim l’efecte dissuasiu que ha de tenir l’activitat sancionadora de l’Administració”. I ha afegit que “som aquí per fer complir la llei en un àmbit tan sensible com és el de l’habitatge i continuarem treballant per protegir i garantir el lloguer social a totes aquelles persones i famílies que ho necessitin”.

Marc normatiu per fer front a l'emergència en l'àmbit de l'habitatge

La normativa estableix que les persones físiques o jurídiques considerades grans tenidors han d’oferir un lloguer social abans d’interposar qualsevol demanda d’execució hipotecària o desnonament –o bé abans d’adquirir un habitatge fruit d’acord de compensació o dació en pagament–, quan la unitat de convivència d’un habitatge es troba en situació de risc d’exclusió residencial, d’acord amb el nivell d’ingressos previst en la Llei 24/2015.

A més, la Llei 1/2022 del 3 de març amplia aquesta protecció a tots els ocupants d’habitatges sense títol jurídic habilitant, ja sigui per venciment del seu contracte d’arrendament, per haver patit un procés de reclamació d’un deute hipotecari o per haver ocupat un habitatge buit d’una entitat financera o fons d’inversió.

Així mateix, la normativa vigent estableix l’obligació de fer constar la informació relativa a l’índex de referència de preus de lloguer d’habitatges, tant a les ofertes d’arrendament com al contingut dels contractes.

Irse a vivir de alquiler hoy supone destinar más del 35% de los ingresos familiares (y Baleares, madrileños y catalanes registran la mayor tasa de esfuerzo para cumplir con el alquiler)

En España, alrededor del 18% de las familias actualmente vive de alquiler. Sin embargo, quienes decidan optar por esta modalidad habitacional hoy se enfrentan a un panorama complicado: en las condiciones actuales del mercado inmobiliario, el alquiler representa más del 35% de los ingresos netos familiares, según un análisis de la consultora AIS, parte del grupo PFSTECH y especialista en big data y analytics. 

Las empresas catalanas han recibido más de 1.500 millones de euros de los fondos Next Generation desde 2021

El consejero de Empresa y Trabajo, Miquel Sàmper, ha anunciado hoy que "las empresas catalanas han captado 1.540millones de euros desde 2021 en el conjunto de convocatorias competitivas de alcance estatal de los fondos Next Generation" , destacando ámbitos sectoriales como la movilidad sostenible (30%) o los proyectos de I+D (29%). Sàmper ha hecho público el balance de captación de los tres años de estos fondos europeos, durante la inauguración del tercer Congreso de la Asociación TECNIO en Terrassa.

IMPT y Gimmonix forman una alianza estratégica para transformar la industria de los viajes hacia la sostenibilidad

IMPT, la plataforma pionera en viajes sostenibles, anuncia una nueva alianza estratégica con Gimmonix, empresa tecnológica que ofrece soluciones innovadoras a las compañías de viajes para optimizar sus operaciones. Este acuerdo marca un hito significativo en la misión de IMPT de convertirse en el líder global en viajes conscientes con el carbono, ofreciendo una alternativa innovadora en un mercado dominado por grandes jugadores como Booking Holdings y Expedia Group.

De los jamones a los productos personalizados: la evolución del regalo navideño corporativo

Dar un obsequio corporativo se ha convertido en una de las prácticas más comunes entre las empresas españolas, especialmente durante épocas festivas como la Navidad, como una manera de reconocer y agradecer el esfuerzo y la dedicación del equipo, la confianza de los clientes o el servicio de los proveedores más habituales. Sin embargo, los regalos de empresa han cambiado con el tiempo, y donde antes el jamón era la estrella; ahora la personalización de los regalos y la tecnología ganan cada vez más terreno. Con la época navideña a la vuelta de la esquina, MediaMarkt Business, división de MediaMarkt especializada en soluciones para empresas, resalta la importancia de la antelación y personalización en los regalos corporativos, como estrategia de fidelización y reconocimiento de marca.

IMPT y Desigual marcan un hito en la moda sostenible con una innovadora alianza en e-commerce ecológico

La nueva era del e-commerce consciente ha llegado para quedarse. Desigual, una de las marcas de moda más icónicas y creativas del panorama internacional, ha dado un paso decisivo hacia la sostenibilidad al incorporarse a IMPT, la plataforma líder en soluciones para compensar la huella de carbono. Esta colaboración representa un avance significativo en la creación de un comercio electrónico más responsable, donde los consumidores pueden seguir disfrutando de la moda única de Desigual mientras contribuyen activamente a la protección del medio ambiente.

La inteligencia artificial avanza a pasos agigantados: 1 de cada 3 empleados en Cataluña ya la utiliza diariamente

Este mes se cumplen exactamente dos años desde el lanzamiento de ChatGPT (30 de noviembre de 2022), un modelo de lenguaje avanzado que marcó el inicio de la democratización en el uso de la inteligencia artificial por parte de la ciudadanía, pero también de las empresas, que han visto en ella la oportunidad perfecta de generar disrupción en toda su cadena de valor. Desde entonces, la IA no solo ha demostrado su capacidad para revolucionar diversos sectores, sino que también ha ganado protagonismo como una herramienta clave en el ámbito laboral y, en concreto, en dos vertientes claras: en el empleo en sí y en el desempeño diario de los trabajadores (es decir, en las formas de trabajar).