Segons el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, “tot i que Catalunya representa el 16% de la població de l’Estat, hem captat el 35% d’aquests ajuts de concurrència competitiva que provenen dels Next Generation: una xifra que posa de manifest un cop més la capacitat de Catalunya d’aprofitar la palanca històrica que suposen aquests fons europeus”. Torrent subratlla la rellevància de captar aquests recursos “en un àmbit clau com el de l’aprofitament del biogàs, transformant residus en recursos i en línia amb l’estratègia de descarbonització de la indústria que impulsem des del Govern”.
El programa d’ajuts ha seleccionat iniciatives de producció de biogàs i el seu aprofitament, bé per ús tèrmic o elèctric, en cogeneració d'alta eficiència o per depuració fins a l'obtenció de biometà d'ús energètic. La majoria dels projectes beneficiaris d'aquestes subvencions a fons perdut combinen diverses d'aquestes tipologies i un bon nombre incorporen a més el tractament i la conversió del digerit final com a fertilitzant.
Aquests ajuts suposaran un impuls més per a l’estratègia de la descarbonització de la indústria a través de l’hidrogen impulsada pel Govern.
Impuls al biogàs
A més, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural preveu obrir dues línies d’ajuts aquesta tardor amb l’objectiu d’impulsar el biogàs com a font d’energia verda a Catalunya i contribuir a una reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Les línies d’ajuts, que es van a finals de març, s’emmarquen en el Pla de Biogàs de Catalunya 2023-2030 que està treballant el Govern i que preveu arribar a generar 1,1 TWh/any de biogàs el 2030, així com habilitar les mesures normatives, econòmiques i socials per incrementar el parc d’instal·lacions existents.
L’objectiu del Pla és valoritzar les dejeccions ramaderes i els residus orgànics per obtenir biogàs i aprofitar-lo per a la generació de calor, d’electricitat o de biometà, i biofertilitzants. La mesura forma part de la transició de Catalunya cap a un nou model energètic més net, sostenible, democràtic i just, que pretén assolir la neutralitat climàtica l’any 2050.
En aquets sentit, el conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort i Subiranas, ha manifestat que és “clau” la producció de biogàs per “falcar” la transició energètica en el sector primari perquè té efectes tant en l’àmbit energètic, com en l’ambiental, l’econòmic i el social.
“Aquesta energia ens obre una gran finestra per millorar la competitivitat del sector ramader, reduir les emissions i per tant lluitar contra l’emergècnia climàtica, però alhora, ens aporta més elements per la cohesió territorial del país”, ha afegit el conseller Mascort.
El desplegament del biogàs contribueix a fixar població, vertebrant el territori i donant impuls al desenvolupament econòmic de les zones rurals. La possibilitat de generació de biogàs de forma deslocalitzada ajuda a evitar la despoblació rural i planteja a més sinergies amb les necessitats de reactivació econòmica de les zones en procés de transició justa.